Avui, Diumenge 13 de Maig hem deixat escapar tres punts vitals, però això no està perdut.
FC Vilafranca – Pobla de Mafumet, un partit prometedor, el Vilafranca necessitava els tres punts i la Pobla venia a esgotar les últimes possiblitats d’ascens.
Els Vila-Reds hem arribat al municipal mitja hora abans del partit, a crear ambient, a animar als nostres mentres escalfavant. El nou material no s’ha fet notar, l’important no son els tambors ni les trompetes, són aquells qui les han de tocar i avui ens ha faltat l’empenta del dia del Cassà.
El Vilafranca en cap moment ha estat jugant el partit de futbol, estaven endormiscats, potser massa presionats després de l’ensopegada a Rubí, tot i així s’ha adelantat en el marcador gràcies a un corner. Els Vila-Reds hem esclatat d’alegria i hem pujat el to dels nostres càntics, Tercera era a tocar, però minuts més tard la Pobla ha empatat de penal, i abans del descans ja havien remontat.
A la segona part tocava la nostre remontada, i la nostre fe en el Vila no s’ha exhaurit fins el final del partit. El Vila ho intentava però una Pobla molt ben ordenada i un àrbit que ha demostrat de tot menys ser cassolà han pogut parar les poques i inocents arribades Vilafranquines.
No ha estat fins a 5 minuts del final on ens hem possat de peu i no hem callat i on el Vilafranca a començat a penjar pilotes a la desesperada i ha portat més perill que en tot el partit. Els defenses de la Pobla n’han tret dos sota pals, i el porter de la Pobla ha anat jugant amb el temps fent-se el lesionat descaradament.
Les presses del Vilafranca han arribat tard, i ja no hi ha hagut temps per més, tot i així s’han merescut la nostra ovació, perquè encara creiem amb ells i perquè sabem que l’any que bé esarem a tercera, això sí, ara haurem d’estar pendents de la ràdio perquè ja no depenem de nosaltres mateixos...
